Més enllà de la teoria, l'èxit acadèmic, social i legal de l'educació en família

Hem llegit amb atenció l'article publicat a La Vanguardia sobre la realitat del homeschooling a Catalunya. Volem agraïr el testimoni de les famílies i la visibilitat d'aquest debat, tot i que, analitzant les reticències expressades pel pedagog Jordi Puig i Voltas, veiem de seguida que aquests suposats "contres" no són gens difícils de respondre quan es contraposen amb la pràctica i la realitat diària. Això ens alegra i ens reafirma en el nostre camí!

Des de l'àmbit teòric, es manifesta preocupació per si l'educació en família podria provocar «baixes qualificacions, llacunes de coneixement» o dificultats en «estudis superiors». Davant d'aquestes pors abstractes, la realitat es defensa sola amb fets, noms i cognoms de les nostres famílies i les que han passat abans per Coordinadora:

• Sense problemes d'adaptació ni de notes: Tenim l'experiència de nombrosos joves que s'han incorporat al sistema reglat a 3r o 4t d'ESO per decisió pròpia. La seva adaptació als centres ha estat excel·lent i molts dels seus resultats acadèmics alts, però sobretot volem destacar que hi han anat motivats perquè ha estat decisió d'ells i del nucli familiar escollir aquest camí. Que important empoderar-se i tenir clar el perquè fem alguna cosa, no només perquè "toca" o t'obliguen...

• Èxit a la Universitat, FP i emprenedoria: Molts d'aquests joves han cursat posteriorment cicles de Formació Professional o graus universitaris tan exigents com Economia sense cap mena de dificultat de memorització, comprensió ni tècniques d'estudi. A més, trobem entre ells un gran nombre d'emprenedors/es que han engegat els seus propis projectes; joves proactius que s'insereixen al teixit laboral aportant creativitat i lideratge.

El doctor Puig i Voltas es pregunta com sabem si els ritmes són correctes sense una «qualificació professional» específica, tot i que ell mateix -en un exercici que agraïm- admet tot seguit els aspectes positius de la nostra opció, com la capacitat d'adaptar l'aprenentatge a cada infant i potenciar els seus interessos.

Per a la seva tranquil·litat, cal recordar que el perfil de les famílies que optem per l'educació en llar és d'una gran riquesa i diversitat: des de professionals de l'àmbit de l'educació i la psicologia, fins a enginyers, científics, artistes, autònoms o treballadors del sector serveis. Som persones plenament inserides en el teixit laboral i social, i oferim als nostres fills i filles un exemple diari de ciutadania activa i de com relacionar-se de manera sana amb l'entorn.

De fet, les mateixes objeccions sobre la socialització es responen pràcticament soles en el mateix article: l'expert apunta que el desenvolupament social és constructiu quan es complementa amb excursions, visites o activitats de lleure; exactament el que les famílies fem de manera quotidiana anant al parc, participant en extraescolars o fent xarxa amb el barri i les famílies de l'associació. Quan les mateixes solucions plantejades ja formen part de la nostra rutina, el debat teòric perd tota la seva complexitat.

Aquesta normalitat s'estén també a l'àmbit internacional, on el homeschooling és una opció absolutament normalitzada i regulada a la majoria de països democràtics del nostre entorn (Regne Unit, França, Bèlgica, Portugal o Irlanda). I respecte a la "zona grisa" legal, la realitat jurídica també es resol amb facilitat: cada cop hi ha més precedents de tribunals que donen la raó a les famílies, arxivant els casos en constatar que hi ha un entorn idoni, una elecció responsable i un compromís absolut amb el menor.

L'educació en família no neix de la improvisació, sinó de fomentar l'autonomia, la curiositat innata i la capacitat d'aprendre a aprendre. Unes competències que, precisament, són les més demanades avui dia a les universitats i les empreses.

Recordem que l'atur més elevat es troba en les persones que es limiten a cursar la ESO, i que les competències d'autoconeixement, motivació, innovació, adaptabilitat (entre moltes d'altres) de les més valorades en els processos selectius.

Com diuen molt bé en Miquel i l'Helena a l'article, no som «antiescola», som «proinfancia». L'escola fa una tasca imprescindible per a molts, però l'educació a casa és un camí igual de vàlid i madur, amb uns resultats d'èxit que es defensen sols. Convidem a mirar aquesta realitat des de la cooperació i sense prejudicis teòrics i a les famílies a gaudir de l'opció educativa que hagin escollit.

Llarga vida a l'educació en família!